El cinema és un art. De fet, és considerat una art afegida a les sis arts clàssiques.
En etimologia, la paraula “cinematografia” es un neologisme que prové dels vocables grecs kiné, moviment, i grafós, imatge, sorgint així el terme “imatge en moviment”. Objectivament parlant, el cinema pot definir-se com a tècnica. Aquesta consisteix en la projecció continuada, ràpida i successiva de diversos fotogrames per a crear una impressió de moviment.
Passades les dècades, el cinema ha anat evolucionant poc a poc, des de les breus creacions a càmera fixa i sense actors dels germans Lumière fins als llargmetratges amb un extens repartiment i gran quantitat d’efectes especials d’avui en dia.
Tot i així, en l’actualitat hi ha molts tipus i maneres de fer cinema i cadascuna a gust del director (especialment en el “cinema d’autor”) i, per això, també podem veure ara creacions cinematogràfiques estrictament minimalistes, amb molt pocs elements i una narració simple o l’anomenat “cinema experimental”, on cadascú pot fer servir les tècniques que li vinguin de gust.
El cinema de ficció tal i com el coneixem als nostres dies i el que solem anar a veure a les sales de cine, acostuma a narrar uns fets o unes accions protagonitzades per uns personatges: els actors. Sol mantenir una estructura semblant a la d’una narració o una novel·la, ja que també s’han fet pel·lícules basades en llibres.
Irene, has trobat una imatge molt maca. La informació està ben elaborada. Has de triar títols que defineixin millor el contingut de l'article.
ResponElimina