Els paraigües de Cherbourg (Les parapluies de Cherbourg)

Macpik (17/10/09): "Les parapluies de Cherbourg".

Los Últimos de Wonderland

FITXA TÈCNICA[1]
ANY	1964
DURACIÓ	88 min.
PAÍS	França
DIRECTOR	Jacques Demy
GUIÓ	Jacques Demy
MÚSICA	Michel Legrand
FOTOGRAFÍA	Jean Rabier
REPARTIMENT	Catherine Deneuve, Anne Vernon, Nino Castelnuovo, Ellen Farner, Jean Champion, Marc Michel, Mireille Perrey
PRODUCTOR	Coproducció França-Alemanya: Madeleine Films/Parc Film/Beta Film GmbH
PREMIS	1965: 4 nominacions a l’Oscar: guió i BSO (nominada també al 1964) 1964: nominada a l’Oscar: millor pel·lícula de parla no anglesa (nominada també al 1965) 1964: Festival de Cannes: Palma d’Or, Premi tècnic i Premi OCIC

---

[1] Totes les dades esmentades en aquesta fitxa tècnica han sigut extretes directament de FilmAffinity.com

D’amor incomprès i impossible, de la mare buscant el candidat perfecte, ideal i sobretot ric per a la seva jove i bonica filla, de la filla lluitant contra la raó i esperant el seu vertader amor... Tòpics com aquests són ressaltats per Jacques Demy en plena “Nouvelle Vague” [2] francesa amb el seu musical o, més ben dit, amb la seva pel·lícula cantada: “Els paraigües de Cherbourg”. Va donar a conèixer a una jove Catherine Deneuve, que va saltar a la fama.

I no és sota els paraigües on ens resguardem de la pluja? El mateix fan els personatges d’aquesta pel·lícula. Però només quan no en queda cap sota el que resguardar-nos, és quan ens resignem i afrontem la realitat. Veiem la trista i real pluja que cau i cau sense parar i nosaltres no tenim aquest paraigües per no mullar-nos. És precisament això el que intenta expressar Demy amb aquesta pel·lícula.

Els nostres protagonistes se separen i refan les seves vides, cadascú per un costat i es retroben finalment, però continuen els seus camins, no s’aturen.

[2] És la denominació utilitzada per la crítica per designar un grup de cineastes francesos, sorgit a final dels any 50, que reaccionen contra les estructures del cine francès existents al moment aspirant a la llibertat d’expressió i a la llibertat tècnica.