La literatura s’escriu, entre altres motius, per influir o afectar d’alguna manera el receptor, i per això fa servir recursos estilístics, varia la forma i l’estructura, canvia l’ordre lògic del succeïment dels fets... Ens guia de mil i una maneres per les pàgines dels llibres.
De totes aquestes obres se’n pot deduir, per tant, que la pluja hi juga un paper relacionat amb els sentiments, un paper emocional i simbòlic.
Des de les fortes tempestes amb trons i llamps que es metaforitzen a La tempesta, La regenta, El monte de las ánimas, El año del diluvio o Nit de tempesta, on apareix simbolitzant la passió, la inquietud, el misteri o la por, fins a les pluges monòtones que cauen suaument a Recuerdo infanti,Cien años de soledad o La lluvia amarilla, que són símbol de tranquil·litat, pau, soledat i fins i tot amargura.
Per acabar, només em queda dir que la pluja, en tots aquests llibres, és una metàfora. Una metàfora de diferents situacions o fets de la vida quotidiana dels éssers humans. Com digué Jorge Manrique: “Nuestras vidas son los ríos que van a parar a la mar...” (Coplas a la muerte de su padre), jo dic que les nostres vides són les gotes que cauen i es desfan; caiem dels núvols i recorrem el camí de l’existència fins a morir.
Per a presentar davant del tribunal la meva tasca sobre la literatura i la seva relació amb la pluja, faré un Power Point i l’aniré passant a mesura que vaig explicat els diferents llibres, tot i que encara no he planejat com estructuraré la presentació.
I una última recomanació:
En un fosc dia de tempesta, aquell dia en qui ningú vol sortir de casa, submergiu-vos en una bona novel·la o en un bon llibre, amb el qual podeu reflexionar i fer naufragar la ment per una oceà interminable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada