Gabriel García Márquez (1967): "Cien años de soledad".
Cent anys de solitud és una novel·la de l’escriptor colombià i Premi Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez, publicada per primer cop al 1967. Està considerada una de les millors obres de la literatura universal i hispanoamericana.
La família Buendía viu a Macondo, una localitat imaginària d’un indret suposadament tropical. Les pluges cícliques destrueixen el lloc i el fan renéixer constantment.
La pluja, en aquest cas, és símbol de renovació rere la destrucció, de renaixement rere la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada