QUI SOM?

Sóm l'equip base 1 de 4t A. El nostre treball de recerca està basat en la pluja, el plugim i el granís. Cadascú és l'encarregat d'una tasca diferent:
Andrea Bellón: context geogràfic, formacions i orígens.
Irene Domènech: cinema i literatura.
Jordi Sabater: esports i glossari dialectològic.
Marta Pacheco: música, tradicions i costums.
Adrián Albu: pintura i diccionari de llengües.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de febrer del 2012

Origen de la pluja

Origen de la pluja

La pluja pot originar-se en diferents tipus de núvols. Hi han diversos tipus de pluja segons l'ascensió de les masses d'aire que tenen que veure amb diferents causes.

Generalment la pluja es genera en el núvols nimbostrats i cumulonimbus, així com a en diferents sistemes organitzats en cèl·lules connectives: la persistència d'una pluja abundant requereix que les capes de núvols es renovin contínuament per un moviment d'ascens de les més inferiors que les situï en condicions propícies perquè es produeixi la pluja.
Únicament així s'explica que algunes estacions meteorològiques, com la de Baguio ( a l'illa de Luzón, a les Filipines), hagi pogut rebre 2,239 mm de pluja en quatre dies successius. L'ascensió de les masses d'aire que s'eleva es dilata, i, per tant, es refreda.
L'ascensió de les masses d'aire pot estar lligada a diverses causes, que donen lloc a diversos tipus de pluja:

1-Pluges de convecció:

Solen produir-se en zones planes o amb petites irregularitats topogràfiques. Com per exemple els països Catalans.


2-Pluges ortogràfiques.
És la produïda per l'ascens d'una columna d'aire humit en trobar-se amb un obstacle orogràfic, com una muntanya. Com per exemple el País Valencià.

3-Pluges frontals o ciclòniques.
Acompanyen el pas dels fronts de les pertorbacions. Es produeix quan dues masses d'aire de característiques diferents es posen en contacte i el desplaçament de una provoca l'ascensió frontal de l'altra. La pluja frontal es produeix quan es troben masses d'aire de diferent densitat, humitat I temperatura,la massa més densa es posa per sota de la menys densa en forma de falca obligant l'aire a pujar,en pujar l'aire es refreda i es produeix la condensació del vapor
d'aigua que donarà pas als núvols i a la pluja.

4-Front fred
És una franja de mal temps que l'esdevé quan una massa d'aire fred s'atansa a una massa d'aire calent. L'aire fred, sent més dens, genera una falca i es fica per sota de l'aire càlid i menys dens.

5-Front càlid.
S'anomena front càlid a la part frontal d'una massa d'aire tebi que avança per reemplaçar una massa d'aire fred que retrocedeix. Generalment, amb el pas del front càlid la temperatura i la humitat augmenten, la pressió s'incrementa i encara que el vent canvia no és tan pronunciat com quan passa un front fred.

6-Font oclús.
Un front oclús es forma on un front càlid mòbil més lent és seguit per un front fred amb desplaçament més ràpid.
El front fred ja amb forma de falca atrapa al front càlid i l'empeny cap amunt.

www.google.com/pluja

La formació de la pluja àcida


La formació de la pluja àcida.

És forma quan la humitat en l'aire es combina amb l'òxid de nitrogen i el diòxid de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles que cremen carbó. En interacció amb el vapor d'aigua, aquests gasos formen àcid sulfúric i àcids nítrics.


Efectes de la pluja àcida:
· La acidificació de les aigües de llacs, rius i mars dificulta el desenvolupament de la vida aquàtica.
· La pluja àcida, pel seu caràcter corrosiu, corroeix les construccions i les infraestructures.
· Un efecte indirecte molt important és que els protons, H+,arrosseguen certs ions del terra i es produeix el denominat estrès en les plantes, que les fa més vulnerables a les plagues.

Formació dels núvols

3.Formació dels núvols.
Quan s'evapora l'aigua de la superfície terrestre, el vapor s'eleva, és refreda i és condensa en gotes d'aigua. Això dóna origen als núvols, és una regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d'aigua contingut en l'aire.
Hi ha diverses maneres de refredament de l'aire:
  1. Per moviment ascendent de vessant, quan l'aire puja per un vessant llarg.
  2. Per contacte, quan l'aire calent xoca amb un de la superfície terrestre més freda, i es formen els núvols lleugers i extensos.
  3. Per convecció vertical, a causa de l'acció dels vents que eleven l'aire inestable.
  4. Per escalfament de l'aire en contacte amb la superfície de la Terra i la seva posterior ascensió.
Els núvols es poden classificar per la seva alçada de diferents formes: alts, mitjans i baixos.
Els altocúmuls i els altostrats pertanyen als núvols mitjans, situats a una mitjana d'alçada inferior als 900 metres. Entre els núvols baixos, situats a un nivell inferior mitjà proper a la terra, es troben els estratocúmulus, estrats i nimbostrats.
Els núvols de desenvolupament vertical, el nivell inferior és de 500 metres i es troben el cúmuls i els cumulonimbus.

 lwww.google.com/ formació dels núvols
Com influeix el vent en la formació dels núvols.

El vent es mou a major velocitat que els núvols i els incorpora certa quantitat de vapor d'aigua, que forma noves partícules.          


Font d'informació http://www.losporques.com/meteorologia/como-se-forman-las-nubes.htm                                                                                                   

Com es va formar l'aigua en la Terra


2.Com es va formar l'aigua en la Terra.

Com pot arribar a formar-se l'aigua? L'aigua és un element necessari per a la vida, és un fenomen increïble que segons alguns científics es van produir fa molt anys enrere.
google.com/atmosfera,biosfera 
Alguns científics pensen en la idea que la Terra va rebre l'impacte de nombrosos meteorits que, en xocar contra ella, es va produir vapor d'aigua i diòxid de carboni. Aquests haurien format els núvols, que van quedar atrapades per la força de la gravetat de la terra. En disminuir els xocs, la temperatura va baixar, donant lloc a les primeres precipitacions i començant així, el cicle de l'aigua. Durant milers d'anys, l'ésser humà va habitar el planeta sense reconèixer-ne la seva totalitat. Per temors, fundats en falses creences, no es va aventurar a explorar els grans oceans, limitant-se a utilitzar les costes i ribes per a la navegació.

El conjunt de les aigües del nostre planeta es reconeix com hidrosfera i està format per aquelles que es troben tant en estat sòlid, com en estat líquid o gasós.

Les aigües salades dels oceans i els mars conformem:

-Més del 97% de la hidrosfera hi cobreixen el 71 % de la superfície terrestre,

-El 3% restant es troba en els llacs, els rius i les capes subterrànies, els núvols i sobretot, en els gels de les zones polars i de les muntanyes.