Núvols

Significat:

      I.        Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspenses en l’aire.

    II.        Nuvolós, amb el cel cobert o ple de núvols.

   III.       
Terme usat per a indicar una gran elevació, hiperbòlicament o en sentit figurat, o per a referir-se a l’actitud d’una persona que no està atenta a allò que l’envolta, els afers pràctics, etc.

  IV.        Núvols artificials. Fumada espessa que protegeix les plantes de les glaçades, especialment les primaverals.

    V.        Qualsevol cosa que enfosqueix la vista, que ofusca la intel·ligència, que altera la serenitat, etc.

  VI.        Núvol electrònic. Conjunt d’electrons d’un àtom, que giren al voltant del nucli segons òrbites distintes.

Sinònims:

Embromat, ennuvolat, encapotat.

Frases Fetes:

·         Posar damunt els núvols: elogiar excessivament.

·         Estar per damunt els núvols: estar a un preu inassequible.

·         Posar-se als núvols (València): exaltar-se molt, prendre una gran excitació, sobretot de ràbia.

Neu

Significat:

      I.        Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.

    II.        Esports de neu. Nom amb que són coneguts diversos esports practicats sobre neu o glaç.

   III.        Neu congesta. Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.

Sinònims segons la neu:

• ·         Neus perpètues: La neu congriada a llocs molt elevats on la temperatura no és mai més alta de 0 graus, i on per tant la neu no es fon mai. 
•            Neu fina (Gandesa) o neu esponjada (Falset): La neu tova blanca
• ·                   Neu grossa (Vic): La que cau a borrallons grossos.
• ·         Nau aspra (Gandesa): La neu de cristalls grossos, que s’atapeeix i s’endureix.
• ·         Neu fagonya (Bonansa): La neu aquosa que es fon de seguida.
• ·         Neu redona (Esterri) o neu bordisca (Vall d’Àneu) o neu granellosa (Torre de Cabdella) o neu grumosa (Atzeneta): La neu que forma cristalls rodonencs, calamarsa.
• ·         Neu polvina (Bonansa): La de borralls molt menuts.
• ·         Neu estopenca (València): La que conte poca aigua.
• ·         Neu sarrillosa (Castellbó): Neu eixuta, dura, poc pastosa.
• ·         Neu de ràbia (Ripoll): Neu seca procedent del torb.
• 
  

Frases Fetes:

·         Quines neus! (Mallorca): Quines solfes, quins romanços!

·         Parlar de sa neu d’antany (Mallorca): Parlar de coses ja passades, que no interessen.

·         Neu redona, d’altra en dóna (Esterri, Tremp, Pinós, Rupit): Vol dir que quan la neu es petita i rodonenca, sol repetir-se. 

Tempesta

Significat:

      I.        Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dents, on hi ha corrents ascendents d’aire mot forts.

    II.        Agitació violenta, com de crits, soroll, baralles, pertorbació intensa d’ànim, etc.

   III.        Tempesta magnètica. Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.

Sinònims:

Tempestat, borrascada, temporal i tamborinada.

Frases fetes:

·         Després d'una tempestat, ve una bonança.

Pluja

Significat:

      I.        Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.

    II.        Núvol de pluja. Nimbe.

   III.        Pluja àcida. Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d’aigua atmosfèric.

  IV.        Pluja artificial. Precipitació estimulada artificialment projectant neu carbònica, iodur d’argent, etc, a la part superior dels núvols, de manera que aquests elements actuïn com a nuclis de condensació.

    V.        Pluja de sang. Fenomen consistent en un conjunt de taques vermelles, que apareixen a terra, ocasionades per meconi, produït per papallones gregàries en néixer molts adults simultàniament.

  VI.        Pluja radioactiva. Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.

Sinònims segons la manera de ploure:

·         Pluja forta i violenta: Aiguat, aiguada, barrumbada i terrabastada.

·         Llenguatge hiperbòlic: Diluvi.

·         Pluja forta però de curta durada: Ruixat, ruixada i xàfec.

·         Pluges de gotes grosses i espaiades, de l’estiu: Gotellada i escaldot.

·         Pluges menudes: Ruixim, xim-xim, plovisqueig, plugim, plovineig...

·         Pluja molt fina de gotes molt petites: Pluja de pastor.

·         Pluja que s’aprofita per als sembrats: Pluja de sementer.

·         Pluja suau i de gotes petites: Pluja menuda.

·         Pluja molt intensa que cau en gran quantitats: Pluja batent (Empordà)

Frases fetes:

·         Pluja, és marit de la terra.

·         El vent de ponent té una filla a llevant i quan torna de veure-la, torna plorant.

·         A l'Abril, aigües mil.

·         Llebeig aigua veig. (Mallorca)